Dolmen Pedra Arca

El monument està en el terme municipal de Vilalba Sasserra. Amb una alçada aproximada de 230 metrs sobre el nivell del mar Mediterràni. Les seves coordenades U.T.M., són: X=0453053 i Y=4611463.

Estudiat i publicat per Joaquim Mercader, Comte de Belloch, en les "Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques", a l'any 1879. Està situat a l'esquerra de la carretera de Girona, en el veïnat de Trentapasses de Vilalba Sasserra; a la vora del Torrent d'Arenes que aflueix al riu Mogent, on aigües avall tenim un altre monument megalític de destacada importància: el cromlec de Pins Rosers.

La Pedra Arca queda sota un gran pi, que possiblement l'ha salvat dels camions que transiten per la pista.

En època medieval, s'anomenava "arca" a moltes cistes, per la seva similitud a una caixa, especialment quan aquestes eren emprades com a fita territorial. El dolmen encara està marcant límits territorials municipals i particulars. 

Modernament, va ser excavat a principis dels anys 90, per un equip d'arqueòlegs dirigit per Montse Buch; investigació on es fa referència a les inscultures de la coberta. Possiblement és una Galeria Catalana a la que li manca el corredor. Conserva una llosa de capçalera, dues lloses laterals i la llosa de coberta en el seu lloc original. El túmul ha estat totalment destruït per les tasques agrícoles però encara es conserva una pedra del cromlec (peristàlit) que el delimitava, de les onze que es coneixien a començaments del segle XX. Pellicer diu el 1887 que "Está asimismo dentro de un cromlec que mide 31m. de circunferencia, determinada por once piedras que se elevan sobre el suelo 0,40m". 

De tots els elements del megàlit, cal destacar la conservació de la cambra que amida aproximadament: 1,80 metres de llarg per 1,20 metres d'amplada i 0,90 metres d'alçada màxima actual. La coberta és una pedra treballada per ambdues cares i amida: 2,30 metres de llarg per 1,30 metres d'amplada i 0,45 metres de gruix mitjà. Dins de la cambra hi ha una pedra escairada que li manca a la coberta. 

Per la seva arquitectura, la seva construcció pot situar-se entre el Neolític Final i el Calcolític, al decurs de la primera meitat del III mil·leni. 

El més interessant del dolmen és la pedra de coberta. Que té gravades una serie d'inscultures, on es fa evident la importància del megàlit al llarg del temps. Anem a esbrinar-es per odre cronològic:

A la cara superior hi podem apreciar una inscultura circular que ocupa quasi tota la llosa, i una petita cassoleta ritual encara molt visible actualment; si bé que en l'estudi dels anys 90 es detecten 19 cassoletes circulars en la llosa. Aquests gravats corresponen al moment d'aixecar el sepulcre i són tipus de grafisme habitual en molts dòlmens; tot i que es poden elaborar moltes teories, el significat exacte de les cassoletes que anomenarem "rituals", és del tot desconegut. 

En la llosa també s'observa un cercle que envolta quasi tota la llosa, és una mena d'ídol, que podria interpretar-se com un símbol femení. Hom pensa en una suposada deesa Neolítca, que ens apareix sota formes circulars en altres gravats i alguna pintura rupestre esquemàtica de l'època.

A la banda superior de la coberta, que avui resta inclinada, hi ha dues inscultures de les que l'excavació del Montse Buch, Joaquim Mateu i Antoni Palomo, no es fa ressò. Aquest grup de grafismes no ha estat estudiat encara, però donada la seva morfologia possiblement correspongui a un escrit més que un dibuix es creu que es tracta d'un escrit aràbic. Les línies que recalquen l'epígraf no són res més que una iconografia àrab per significar la sacralitat del lloc. 

Això ens portaria a imaginar una possible ubicació de l'indret amb quelcom beneït pels sarraïns, que de bon segur passaren per aquí tot seguint el traçat romà de la Via Augusta, que va al costat del riu Mogent i en aquest tram unia Barcino (Barcelona) Ausa (Vic) i amb Gerunda (Girona).

La coberta del dolmen, a més porta gravades en el lateral de l'angle Sud-Est, algunes lletres llatines relativament modernes de difícil interpretació. SantPere i Miquel l'any 1881 havia cregut que podrien ésser d'escritura ibèrica, llegint-hi Usaik, o Vcaic, que trascriuen per Ausa. Uns anys després 1883 Artur Osona, creu encertadament que aquestes lletres "no són altre cosa que senyals de la divisió dels termes de Vilalb i Llinars".

Aquestes podrien correspondre a  una fita termenal de Vilalba Sasserra (V.S.) seguit de la referència al partit judicial d'Arenys (AR) al que pertany el poble actualment. De fet els amics Joan Manel Riera i Gemma Conesa, van descobrir l'any 2001, a poc més d'un quilòmetre de distància, a l'indret conegut per la Vinya del Ram de l'Agell; una pedra gravada amb la mateixa inscripció però a l'inrevés (AR.VS.).

Amb tot la pedra encara té les marques de l'eina d'un picapedrer que va intentar partir-la en época incerta. 

Si l'estructura dolmènica en sí ja es prou important, l'especial característica dels gravats de la seva llosa de coberta el fan un monument molt singular, que cal que preservem per les generacions futures. 

Lluís Vidal i Vilaró; Carme Vila i Orriols (Texte i documentació)

Imma Bassols i Fernández (Arqueòloga, assessorament)